 |
 |
Durant tres dies consecutius la ciutadania s'ha manifestat a la ciutat de València contra la guerra. Ahir dissabte tingué lloc la tercera de les manifestacions i la més nombrosa (al voltant de 250.000 persones hi acudiren) que va realitzar el trajecte des de la plaça de Sant Agustí fins a l'Alberada, omplint-lo de gom a gom. Aquesta era l'única de les tres manifestacions que s'havia convocat com a tal.
La primera, la del dijous 20, fou una resposta a mitges visceral i improvisada després de l'atac que l'exèrcit dels EUA i dels seus aliats havien llançat contra Irak la matinada d'aquest dia. La Plataforma contra la Guerra tenia convocada concentració davant de l'ajuntament de la ciutat de València "per al dia següent de l'atac" en el moment en que aquest es produís, però al tenir lloc el primer acte d'agressió de matinada, quedava confús per a molta gent el moment de la convocatòria. Per això la Plataforma optà per fer la concentració el mateix dijous tot i pensant que el seu ressó podia ser molt limitat. Sorprenentment i malgrat les mancances de la convocatòria la resposta ciutadana fou impresionant. Quan encara faltaven quinze minuts per a l'hora de la convocatòria, a les 20 hores, el públic congregat davant de l'ajuntament era tan nombrós que els organitzadores optaren per començar a donar voltes a la plaça al constatar que la gran quantitat de gent assistent excedia la pròpia d'una simple concentració davant de l'edifici consistorial. Al poc temps tot el perímetre al voltant de l'explanada central de les "traques i mascletades" estava ocupat pels manifestants, de tal forma que la cua de la manifestació "rodant" pràcticament es trobava amb el seu cap. Quan la gent passava davant de la seu del PP, situada en un dels costats de la plaça, mostrava de manera molt clara el seu estat d'ànim amb tot tipus d'imprecacions contra la política bel.licista d'aquest partit i del seu cap José Mª Aznar. I després de més d'una hora de donar voltes al voltant de la plaça, la semiespontània manifestació arrancà pel carrer de les Barques fins a arribar a la seu del consolat dels EUA, per a continuar posteriorment pel Parterre i carrer de la Pau fins a concloure a la plaça de la Mare de Deu... a les 22,30 hores de la nit, quasi tres hores després d'haver començat l'acte!!. S'estima que al vontant d'une 25.000 persones poden haver participat a aquesta primera manifestació.
Podia esperar-se que després de la manifestació del dijous la convocatòria del dia següent divendres 21- la que corresponia realment "al dia després de l'atac" -resultaria deslluïda. En absolut. Tres concentracions distintes- plaça de la Mare de Deu, Ajuntament i la del mateix Consolat dels EUA, confluiren en aquest últim lloc, reunint a més de 5.000 persones que semblaven no haver perdut cap força des de la manifestació del dia anterior. La gent concentrada davant del consolat dels EUA partí després passant pel Parterre i seguí pel carrer de Colon, tallant la circulació d'aquest carrer.
Finalment, la manifestació d'ahir dissabte ha tornat a ser una macromanifestació molt similar per les seues característiques a la del 15 de febrer passat, fins i tot per les circumstàncies climatològiques prou adverses, que ha reunit a unes 250.000 persones. Al concloure la manifestació es llegí un comunicat de la Plataforma Valenciana contra la Guerra exigint el final de la guerra i demanant responsabilitat per als seus provocadors. Durant quasi una hora tingueren lloc diverses actuacions musicals i lectures de comunicats i convocatòries, al temps que s'informava a la gent present de l'èxit d'altres manifestacions com les de Barcelona i Madrid.
Tot el que s'acaba d'explicar es diu prompte, però el seu significat s'ha de valorar com cal. Tres dies seguits de manifestacions!! I realitzades en condicions adverses per manca de temps i de mitjans. El nivell d'espontaneïtat d'aquestes accions- sense voler negar el paper jugat per la Plataforma i per la gent organitzadora -ha estat molt alt. S'ha pogut constatar de manera molt clara el rebuig tan gran que existeix entre la població a la política bèl.lica del govern com també el grau de necessitat de manifestar-lo que té la gent. Indubtablement les coses han canviat tant al País Valencià com a l'estat espanyol i al món. Esperem que es puga aturar aquesta guerra salvatge, però encara que la maquinària bèl.lica de l'Imperi arrasse l'Irak i que el penó de les barres i estrelles siga clavat en Bagdad, cada volta amb més força comencem a pensar que aquesta envestida de les legions imperials pot ser precursora de la seua ruïna. Els deserts i les ciutats de l'Irak poden no només ser la tomba de les pobres persones que trobaran la mort en aquest conflicte, sinó també la tomba política dels Bush, Blair i Aznar. Que així siga!!